Fitxa
- Com s’anomenen ells mateixos
- Nukini (a la documentació antiga apareixen també com a Inucuini, Nucuini o Remo)
- Família lingüística
- Pano
- Població
- 726 persones (Siasi/Sesai, 2020)
- On viuen
- Municipi de Mâncio Lima, estat d’Acre (Brasil), a la Terra Indígena Nukini
- Territori
- Igarapés Timbaúba, Meia Dúzia, República i Capanawa, i marge esquerre del riu Môa, al costat del Parque Nacional da Serra do Divisor
- Escola
- Escola Estadual Rural Indígena Pedro Antônio de Oliveira
Dades de la fitxa del poble Nukini de Povos Indígenas no Brasil (Instituto Socioambiental).
Història
Com els seus veïns, els Nukini van patir de ple l’expansió del cautxú que va començar a mitjan segle XIX. A principis del XX van quedar incorporats al sistema de treball dels seringais, en condicions d’explotació, i la pressió sobre el seu territori i la seva llengua va ser constant.
El reconeixement oficial de la seva terra va arribar a finals dels anys setanta i la demarcació es va completar el 1991. Avui el seu territori limita amb el Parque Nacional da Serra do Divisor, una de les zones de més biodiversitat de l’Amazònia.
La llengua nukini, de la família pano, té avui molt pocs parlants: la discriminació patida durant el període del cautxú en va tallar la transmissió. Recuperar-la és un dels reptes de la comunitat.
Resum elaborat per EiAmazonia a partir de la fitxa del poble Nukini de Povos Indígenas no Brasil (Instituto Socioambiental).
El territori: la serra del Divisor
La Terra Indígena Nukini s’estén pels igarapés —els rierols amazònics— Timbaúba, Meia Dúzia, República i Capanawa, i per la marge esquerre del riu Môa. A l’altre costat comença el Parque Nacional da Serra do Divisor, una serralada de muntanyes baixes a la frontera amb el Perú que és, segons els estudis de biodiversitat, un dels llocs amb més espècies per quilòmetre quadrat del planeta.
Viure al costat d’un parc nacional té dues cares: d’una banda, el bosc està més ben protegit; de l’altra, les comunitats queden atrapades entre les restriccions d’ús del parc, els projectes de carreteres que s’anuncien de tant en tant i la pressió de la ramaderia i la tala als voltants.
Per això, també aquí, la defensa del territori i l’escola van de la mà: una comunitat amb joves formats i organitzats és una comunitat que pot defensar la seva terra amb arguments, mapes i papers.
L’escola
La Escola Estadual Rural Indígena Pedro Antônio de Oliveira és el centre educatiu de referència de la zona. Atén alumnat nukini i també estudiants del poble Nawa, que viu a l’altre costat del riu: a la pràctica funciona com a escola de diverses aldees.
Aquest detall importa per entendre el que fem: quan es reforça una escola així, l’efecte no es queda en una comunitat. Arriba a totes les que en depenen.
Què fem junts
L’extensió de la Xarxa cap al poble Nukini està en marxa. Durant el projecte del 2025 vam visitar la comunitat per presentar la Xarxa, convidats pels seus lideratges i per la comunitat educativa; la seva escola atén també estudiants del poble Nawa, a l’altre costat del riu, i funciona com a centre de referència per a diverses aldees de la zona.
D’aquelles converses en va sortir l’interès per replicar el que s’ha fet amb l’Escola Ixubãy: formació del professorat, inclusió digital i educació ambiental, sempre a partir del que la comunitat decideix.
El que encara no sabem
Aquesta fitxa és més curta que la del poble Puyanawa, i volem dir per què: la nostra relació amb la comunitat Nukini tot just ha començat. Sabem el que diuen les fonts publicades i el que hem vist en una visita, i això no n’hi ha prou per explicar un poble.
El que falta —la seva història explicada per ells, els seus noms, les seves festes, el que volen que se sàpiga i el que no— ho anirem escrivint amb ells, al seu ritme, i no abans. Preferim una pàgina incompleta a una pàgina bonica que parli en nom de ningú.
Fonts
- Instituto Socioambiental, Povos Indígenas no Brasil, fitxa del poble Nukini.
- Siasi/Sesai, Ministeri de Salut del Brasil (dades de població, 2020).
- Informe narratiu del projecte 4106 presentat al Fons Català de Cooperació (visita de presentació de la Xarxa a la comunitat).
Aquesta fitxa és breu expressament: l’anirem completant amb la mateixa comunitat, no abans.
Campanya «La Xarxa creix amb tu»
Busquem 50 col·laboradors aquest curs
Una aportació mensual, per petita que sigui, ens permet planificar el curs sense dependre que arribi una subvenció.
