Salta al contingut

Mirar l’Amazònia des de dins

Hem comprovat un per un on es pot veure cada documental de manera legal. Els que de moment no es poden veure des d’Espanya porten un avís. Molts estan fets, gravats o narrats pels mateixos pobles indígenes, i cadascun explica bé una peça del que treballem amb les escoles: l’Acre on va néixer la Xarxa, la defensa del territori, la mineria il·legal, l’escola indígena i altres maneres d’entendre la natura.

No allotgem cap d’aquestes pel·lícules. Els drets són dels seus autors i productores: des d’aquí només enllacem a les plataformes oficials. La disponibilitat canvia segons el país i el moment; si un enllaç deixa de funcionar, busca el títol a la teva plataforma o escriu-nos i el corregim. Les imatges de les fitxes són les miniatures que cada productora publica al seu canal oficial de YouTube. La de «La selva maragda», del 1985, és una foto nostra del riu Môa.

Pel·lícules

Cinema de ficció sobre l’Amazònia i els seus pobles. Hi ha animació per a primària, sis-cents anys d’història del Brasil en setanta-cinc minuts i una pel·lícula feta amb el poble Krahô, que la protagonitza. Cada fitxa diu on veure-la i a partir de quina edat la fem servir.

Xerrades i veus

A més de pel·lícules, aquí hi ha conferències i vídeos de pensadors i pobles indígenes parlant per si mateixos, que fem servir per preparar els tallers i que serveixen igual en un claustre que a batxillerat.

Agrofloresta i cura de la terra

Vídeos i xerrades sobre agrofloresta, llavors i agricultura regenerativa, amb veus indígenes de l’Acre i de l’Amazònia i experiències del Brasil i de Catalunya. Completen l’apartat Terra viva.

I el nostre, encara en marxa

Amb el poble Puyanawa vam gravar «La tierra sagrada Peyabakebu Puyanawa», un documental sobre la memòria i la recuperació cultural de la comunitat. Està en pausa per falta de fons: existeixen els dos tràilers i el material rodat a l’aldea.

Veure els tràilers a Altres projectes

En trobes a faltar algun? L’has fet servir a classe i ens ho vols explicar? Escriu-nos i l’afegim a la llista.

← Tornar a Recursos

Animació i història del Brasil

Uma História de Amor e Fúria (Una història d’amor i fúria)

Luiz Bolognesi · Brasil · 2013 · 75 min · portuguès

La mateixa parella es retroba en quatre èpoques i a cadascuna el país canvia de mans: els tupinambàs defensant la costa al segle XVI, els rebels de la Balaiada al Maranhão, la resistència contra la dictadura militar i una favela de Rio el 2096, on l’aigua es compra.

Per què la recomanem

Posa sis-cents anys seguits davant de l’alumnat, i en aquesta línia la història del Brasil comença amb els pobles indígenes defensant la seva terra. La dirigeix Luiz Bolognesi, de qui també recomanem «Ex-Pajé» i «A Última Floresta».

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Hi ha escenes de violència. En portuguès. Va guanyar el Cristall d’Annecy al millor llargmetratge i va ser la primera animació brasilera seleccionada en aquest festival.

On veure-la

Cinema fet amb el poble Krahô

La flor del Burití (A Flor do Buriti)

João Salaviza i Renée Nader Messora · Brasil i Portugal · 2023 · 123 min · krahô i portuguès, amb subtítols en castellà

Patpro, una nena krahô, escolta del seu pare què va passar el 1940. Els directors van viure anys a l’aldea; els habitants de Pedra Branca són guionistes i actors de la seva pròpia història, i la pel·lícula es va rodar al seu territori, a l’estat de Tocantins.

Per què la recomanem

És el més a prop que hem vist del que busquem a la Xarxa: un poble explicant la seva història amb les seves paraules i decidint què s’ensenya. A més s’hi veu la feina dels guardians del territori, la mateixa que fan en Puwê i els Puyanawa a l’Acre.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. En llengua krahô i portuguès, amb subtítols. Va rebre el premi del conjunt d’intèrprets a Un Certain Regard (Canes, 2023).

On veure-la

El cautxú i la memòria

L’abraçada de la serp (El abrazo de la serpiente)

Ciro Guerra · Colòmbia, Veneçuela i Argentina · 2015 · 125 min · llengües amazòniques, castellà i alemany

La pel·lícula parteix dels diaris de dos viatgers reals, l’etnògraf Theodor Koch-Grünberg i el botànic Richard Evans Schultes, i els mira des de l’altra banda: des del xaman que els guia. Pel camí apareixen les cautxeries i les missions.

Per què la recomanem

És l’altra cara de «Segredos do Putumayo»: el que la febre del cautxú va fer als pobles del nord-oest amazònic, explicat des de dins. I ensenya una cosa que treballem als tallers: quan es perd una llengua, es perd també el que aquella llengua sabia.

Per a l’aula

A partir de 16 anys. Hi ha escenes dures. Va ser la primera pel·lícula colombiana nominada a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa.

On veure-la

Animació per a primària

Ainbo, la guerrera de l’Amazones

Richard Claus i José Zelada · Perú i Països Baixos · 2021 · 84 min · castellà

Animació d’aventures ambientada a l’Amazònia peruana. El territori, els animals i els esperits guia són el centre de la història, i l’amenaça és concreta: la mineria d’or i la desforestació.

Per què la recomanem

És la pel·lícula d’aquesta llista que funciona a primària. Explica la mineria il·legal i la tala amb un llenguatge que s’entén als vuit anys i serveix per obrir el tema abans d’un taller.

Per a l’aula

A partir de 6 anys. Doblada al castellà. Dura 84 minuts, així que a classe convé partir-la en dues sessions.

On veure-la

El Parc Indígena do Xingu

Xingu

Cao Hamburger · Brasil · 2011 · 102 min · portuguès

⚠️ No disponible a Espanya de moment

L’Orlando, el Cláudio i el Leonardo Villas-Bôas s’apunten a l’expedició com a peons i acaben passant la vida amb els pobles de l’Alt Xingu. La pel·lícula explica també el que va arribar amb ells: les epidèmies i la dependència.

Per què la recomanem

El Parc do Xingu, creat el 1961, és l’antecedent de les demarcacions que s’expliquen a «Mapear Mundos» i del debat sobre el Marc Temporal. Va bé veure les dues: aquesta explica la història des dels germans, i «Mapear Mundos» des dels pobles.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. En portuguès.

On veure-la

La presa i el bosc

La selva maragda (The Emerald Forest)

John Boorman · Regne Unit i Espanya · 1985 · 110 min · anglès

En Bill Markham dirigeix les obres de la presa. El seu fill Tommy desapareix a la vora del bosc i creix amb els «Homes Invisibles», un poble inventat per a la pel·lícula a partir de diversos del Xingu. Deu anys després pare i fill es retroben, amb l’obra avançada i el bosc caient al voltant.

Per què la recomanem

Posa davant l’obra i les seves conseqüències: la carretera, la presa, l’aigua que puja i la gent que hi vivia. I deixa veure des d’on mirava el cinema d’aquells anys: el protagonista és el fill de l’enginyer, els dos papers indígenes principals els fan actors que no són indígenes i el poble de la pel·lícula està inventat. Al rodatge sí que hi va participar gent dels pobles de la zona.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Hi ha nus i escenes de violència. Va tenir tres nominacions als BAFTA. Va bé emparellar-la amb «La flor del Burití»: la mateixa selva explicada des de fora i des de dins.

On veure-la

Cultura i educació

O Brasil antes de 1500 (El Brasil d’abans del 1500)

Canal Nostalgia, Maria Farinha Filmes i Institut Alana · Brasil · 2025 · 60 min · portuguès

L’arqueòleg Eduardo Neves, de la Universitat de São Paulo, recorre el que l’arqueologia ha trobat els darrers anys: la terra preta fabricada per la gent, els camins rectes de quilòmetres, els monticles, els boscos plantats. Deu milions de persones vivien en aquest territori abans del 1500.

Per què el recomanem

Diu el mateix que diem nosaltres a Pobles: la selva és un paisatge cuidat per gent, no un buit on va arribar algú. Aquí ho diu l’arqueologia, amb les proves damunt la taula.

Per a l’aula

A partir dels 12 anys. És en portuguès. Porta guia didàctica gratuïta per a primària i secundària, feta per l’Institut Alana.

On veure’l

Acre i seringueiros

O Acre de Txai Macedo

Bruno Carneiro · Brasil · 2001 · 27 min · portuguès

Txai Macedo explica l’Acre des de dins: el cicle del cautxú, Xapuri i Chico Mendes, la primera reserva extractivista del món i els pobles indígenes de la vall del Juruá.

Per què el recomanem

És la pel·lícula més a prop del que fem. Txai Macedo va ser soci d’honor de l’associació i amic i mentor de l’Adolf Sanz fins al seu passatge, el 2026. En 27 minuts s’entén d’on ve l’Acre on treballem.

Per a l’aula

A partir de 14 anys (ESO). En portuguès, sense subtítols: convé que el professorat el prepari o el comenti.

On veure’l

Acre i seringueiros

Chico Mendes: Cartas da Floresta

Dulce Queiroz · TV Câmara (Brasil) · 2009 · 44 min · portuguès

A partir de les seves cartes i de testimonis gravats vint anys després del seu assassinat, reconstrueix com un seringueiro de Xapuri es va convertir en el líder que va unir la defensa del bosc amb la de qui hi viu.

Per què el recomanem

Chico Mendes és el punt de partida de tot el que va venir després a l’Acre: les reserves extractivistes, l’«aliança dels pobles de la floresta» i la idea que tenir cura del bosc i defensar drets són la mateixa cosa.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Producció pública i gratuïta, es pot fer servir sencer o per fragments.

On veure’l

Acre i seringueiros

Chico para a Juventude

Ivini Ferraz · Brasil · 2006 · 52 min · portuguès

Documental pensat per al públic jove sobre Chico Mendes i la lluita dels seringueiros de l’Acre, amb el testimoni de qui va caminar amb ell.

Per què el recomanem

Entre els qui hi parlen hi ha en Txai Macedo, soci honorífic de la nostra associació, al costat de la Marina Silva, en Gumercindo Rodrigues i en Toninho Alves. És una de les poques pel·lícules sobre Chico Mendes feta expressament per a gent jove, i això es nota en el ritme i en el to.

Per a l’aula

A partir de 14 anys (ESO i batxillerat). En portuguès sense subtítols: convé preparar-lo abans o comentar-lo per parts.

On veure’l

Mineria i clima

A Queda do Céu (La caiguda del cel)

Eryk Rocha i Gabriela Carneiro da Cunha · Brasil, Itàlia i França · 2024 · 108 min · yanomami i portuguès

Rodada a la comunitat de Watorikɨ durant el reahu, el gran ritual funerari yanomami. Parteix del llibre i del testimoni del xaman Davi Kopenawa i de l’antropòleg Bruce Albert.

Per què el recomanem

És la millor porta d’entrada al pensament de Davi Kopenawa: la seva crítica al «poble de la mercaderia», la mineria il·legal i les epidèmies que hi arriben. Ajuda a entendre que hi ha altres maneres d’estar al món, no creences pintoresques.

Per a l’aula

A partir de 16 anys. És un documental contemplatiu i llarg; funciona millor a batxillerat o amb un cine-fòrum.

On veure’l

⚠️ No disponible a Espanya de moment

L’enllaç de Netflix ha deixat de funcionar i de moment no és a cap plataforma a Espanya.

Mineria i clima

A Última Floresta (L’última selva)

Luiz Bolognesi · Brasil · 2021 · 74 min · yanomami i portuguès

Guió escrit amb Davi Kopenawa. Barreja documental i escenes recreades per la mateixa comunitat per explicar com l’arribada dels buscadors d’or porta malaltia i mort a una aldea yanomami.

Per què el recomanem

Explica de manera molt visual què és el garimpo i per què la mineria il·legal és avui la principal amenaça per als pobles del nord de l’Amazònia. Va guanyar el premi del públic a la Berlinale.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Hi ha escenes dures, però res explícit.

On veure’l

⚠️ No disponible a Espanya de moment

És a Netflix del Brasil, Mèxic, l’Argentina i els Estats Units, però no a la d’Espanya.

Territori i drets

The Territory (Amazonas: territorio límite)

Alex Pritz · Brasil, Dinamarca i Estats Units · 2022 · 85 min · portuguès i anglès

Un jove líder uru-eu-wau-wau organitza la vigilància del seu territori a Rondônia davant d’invasors i fusters. Bona part de les imatges les va gravar la mateixa comunitat.

Per què el recomanem

Ensenya una cosa que no se sol veure: com es defensa un territori a la pràctica, amb càmeres, drons, mapes i patrulles. I planteja sense trampa el punt de vista dels colons.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Producció de National Geographic, amb subtítols en castellà. A Espanya es pot veure a Disney+. A Espanya es titula «Amazonas: territorio límite».

On veure’l

Territori i drets

Piripkura

Mariana Oliva, Bruno Jorge i Renata Terra · Brasil · 2017 · 82 min · portuguès

Dos homes del poble piripkura sobreviuen sols, en moviment permanent, dins d’un territori envoltat de finques i fusters. Un indigenista de la Funai els busca cada any per demostrar que segueixen vius i mantenir la protecció del territori.

Per què el recomanem

És el retrat més clar del que significa «poble en aïllament voluntari» i de com una decisió administrativa pot decidir la supervivència de tot un poble.

Per a l’aula

A partir de 14 anys.

On veure’l

⚠️ No disponible a Espanya de moment

Només és a Prime Video del Brasil.

Territori i drets

Martírio

Vincent Carelli, Ernesto de Carvalho i Tatiana Almeida · Brasil · 2016 · 162 min · guaraní i portuguès

Quaranta anys de gravacions sobre la lluita del poble guaraní kaiowá per recuperar les seves terres a Mato Grosso do Sul, i sobre la violència amb què se li respon.

Per què el recomanem

És el documental que millor explica el conflicte de fons que hi ha darrere del Marco Temporal: qui va ocupar què, quan i amb quins papers. Dur, llarg i necessari.

Per a l’aula

Només batxillerat o formació d’adults: conté imatges de violència real. Subtítols en castellà. A Vimeo es lloga per una setmana o es compra.

On veure’l

Cultura i educació

Ex-Pajé (Ex-xaman)

Luiz Bolognesi · Brasil · 2018 · 81 min · paiter suruí i portuguès

Perpera, l’últim xaman del poble paiter suruí, va deixar de ser-ho quan els missioners evangèlics van declarar demoníaca la seva religió. El documental l’acompanya mentre decideix si torna a curar.

Per què el recomanem

Parla d’una cosa de què es parla poc: la conversió religiosa com a forma d’etnocidi. I ho fa sense caricaturitzar ningú. Menció especial del jurat a la Berlinale.

Per a l’aula

A partir de 16 anys. Molt útil per treballar diversitat religiosa i respecte a altres maneres d’entendre el món.

On veure’l

⚠️ No disponible a Espanya de moment

Només és a Apple TV del Brasil.

Cultura i educació

El sendero de la anaconda

Alessandro Angulo · Colòmbia · 2019 · 73 min · castellà

L’escriptor Wade Davis i l’antropòleg Martín von Hildebrand recorren els rius de l’Amazònia colombiana mig segle després de conèixer-se, seguint les rutes del botànic Richard Evans Schultes.

Per què el recomanem

És en castellà i el més serè de la llista. Explica molt bé el coneixement de les plantes, la idea del corredor ecològic andí-amazònic i per què els territoris indígenes reconeguts es conserven millor.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Com que és en castellà, es pot fer servir sense preparació prèvia.

On veure’l

⚠️ No disponible a Espanya de moment

És a Netflix del Brasil, Mèxic, l’Argentina i els Estats Units, però no a la d’Espanya.

Cultura i educació

Uýra: A Retomada da Floresta (El bosc que reneix)

Juliana Curi · Brasil i Estats Units · 2022 · 63 min · portuguès

Uýra, artista d’origen indígena i biòloga, recorre les perifèries de Manaus fent tallers a joves indígenes sobre el bosc, la identitat i el dret a existir.

Per què el recomanem

És l’únic de la llista que mostra educació ambiental indígena en acció, amb adolescents i en una gran ciutat amazònica. També tracta la discriminació que pateixen les persones indígenes i LGTBI al Brasil.

Per a l’aula

A partir de 16 anys; convé veure’l abans per comprovar si encaixa amb el projecte del centre.

On veure’l

⚠️ No disponible a Espanya de moment

Només és a Prime Video del Brasil.

Territori i drets

Yanuni

Richard Ladkani · Àustria, Brasil, EUA, Canadà i Alemanya · 2025 · 112 min · portuguès i anglès

Retrat de Juma Xipaia, de la Terra Indígena Xipaya, des de la seva aldea fins a la política nacional: va ser la primera secretària d’Articulació i Promoció dels Drets Indígenes del Brasil i ha sobreviscut a diversos atemptats. La pel·lícula segueix alhora la seva vida pública i la seva vida amb el seu marit, Hugo Loss, agent de fiscalització ambiental.

Per què el recomanem

És el documental més recent de la llista i el que millor mostra la mineria il·legal i l’amenaça directa a qui defensa la selva. Està produït per Leonardo DiCaprio juntament amb la mateixa Juma Xipaia, i va ser preseleccionat per a l’Oscar al millor documental.

Per a l’aula

A partir de 16 anys. Parla d’amenaces de mort i de violència, així que convé veure’l abans i preparar el debat.

On veure’l

La pel·lícula sencera és gratis a YouTube, al canal de Leonardo DiCaprio. YouTube demana iniciar sessió per confirmar l’edat, així que a classe cal obrir-la amb un compte d’adult.

Acre i seringueiros

Chico Mendes: Voice of the Amazon (La veu de l’Amazònia)

Miranda Smith · Estats Units · 1989 · 56 min · anglès, amb subtítols en castellà

Rodat poques setmanes abans del seu assassinat, el 1988: Chico Mendes explica amb la seva pròpia veu la lluita dels seringueiros de l’Acre pel bosc.

Per què el recomanem

Permet escoltar Chico Mendes en primera persona i entendre per què els seringueiros defensaven el bosc dempeus. Complementa molt bé les altres pel·lícules sobre ell.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 12 anys. Gratuït, en anglès amb subtítols en castellà incrustats a la imatge.

On veure’l

Acre i seringueiros

A gente luta mas come fruta (Lluitem, però mengem fruita)

Wewito Piyãko i Isaac Pinhanta · Brasil · 2006 · 40 min · asháninka i portuguès

Dos cineastes asháninka expliquen com la seva comunitat d’Apiwtxa, a l’Acre, recupera el bosc i els rius i expulsa els madeirers.

Per què el recomanem

L’han fet els mateixos asháninka, a la vall del Juruá, la mateixa on treballa la Xarxa. Mostra des de dins com una comunitat cuida i recupera el seu territori.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 10 anys. Subtítols en castellà. De pagament a Vimeo: es lloga o es compra per pocs euros.

On veure’l

Territori i drets

Mapear Mundos

Mariana Lacerda · Brasil · 2024 · 71 min · portuguès, amb subtítols en castellà

Com es va localitzar els pobles indígenes del Brasil i com es van aconseguir el capítol indígena de la Constitució de 1988 i la demarcació de les seves terres. Amb Ailton Krenak i André Baniwa.

Per què el recomanem

És la millor base per entendre el Marco Temporal: explica d’on vénen els drets territorials indígenes al Brasil i qui els va aconseguir. El publica l’Institut Socioambiental (ISA).

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 14 anys. Gratuït, amb subtítols en castellà.

On veure’l

Territori i drets

Guardianes del Amazonas (Guardians de l’Amazones)

Fundació Thomson Reuters per a BBC Mundo · 2019 · 26 min · castellà

Els Guardians del Bosc del poble guajajara, al Maranhão, patrullen el seu territori davant dels madeirers il·legals.

Per què el recomanem

En mitja hora i en castellà, mostra què vol dir defensar un territori amb el propi cos, explicat per qui ho fa. Molt útil per obrir un debat.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 12 anys. Gratuït i en castellà.

On veure’l

Territori i drets

Corumbiara

Vincent Carelli · Brasil · 2009 · 117 min · portuguès, amb subtítols en castellà

Vincent Carelli investiga durant vint anys una massacre d’indígenes a Rondônia i busca els supervivents.

Per què el recomanem

Del mateix director que Martírio. Mostra com s’esborra un poble i com la càmera serveix de prova quan la justícia no arriba.

Per a l’aula

Només batxillerat o formació d’adults: tracta d’una massacre i de la seva impunitat. Subtítols en castellà. De pagament a Vimeo: es lloga o es compra.

On veure’l

Territori i drets

Pere Casaldàliga. Les causes i la vida

Francesc Escribano · TV3, Sense ficció · 2014 · 47 min · català

El bisbe català que va defensar pagesos i indígenes al Mato Grosso i va viure amenaçat de mort pels terratinents.

Per què el recomanem

Uneix Catalunya i el Brasil: explica la lluita per la terra a l’Amazònia a través d’una figura molt propera per a l’alumnat català.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 14 anys. Gratuït a 3Cat, en català.

On veure’l

Territori i drets

Segredos do Putumayo (Secrets del Putumayo)

Aurélio Michiles · Brasil · 2020 · 82 min · portuguès, amb subtítols en castellà

A partir del diari de Roger Casement (1910), reconstrueix els crims de la febre del cautxú contra els pobles indígenes del Putumayo.

Per què el recomanem

Dona el context històric del cicle del cautxú, el mateix que va marcar la història de l’Acre i dels seringueiros.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 16 anys, perquè descriu violència i esclavitud. Lloguer o compra a Apple TV, amb subtítols en castellà.

On veure’l

Mineria i clima

La jaula de oro (La gàbia d’or)

En Portada (RTVE) · 2021 · 39 min · castellà

La mineria il·legal d’or a Madre de Dios, a l’Amazònia peruana: selva arrasada i màfies que controlen el negoci.

Per què el recomanem

Explica amb rigor com funciona la mineria il·legal d’or, la mateixa amenaça que pateixen avui molts territoris indígenes del Brasil.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 14 anys. Gratuït a RTVE Play, en castellà.

On veure’l

Cultura i educació

Das crianças Ikpeng para o mundo (Dels infants ikpeng per al món)

Karané Ikpeng, Natuyu Yuwipo Txicão i Kumaré Ikpeng · Brasil · 2001 · 35 min · ikpeng i portuguès

Quatre infants ikpeng, del Mato Grosso, presenten el seu poblat en una videocarta: les seves famílies, els seus jocs i les seves festes. I demanen a infants d’altres cultures que els responguin.

Per què el recomanem

L’han fet infants per a infants. És perfecte per començar un intercanvi entre escoles, que és justament el que fa la Xarxa.

Per a l’aula

Per a totes les edats, també primària. Subtítols en castellà. De pagament a Vimeo: es lloga o es compra per pocs euros.

On veure’l

Cultura i educació

Já me transformei em imagem (Ja m’he convertit en imatge)

Zezinho Yube · Brasil · 2008 · 32 min · hunikui i portuguès

Els huni kuin de l’Acre expliquen la seva història: el primer contacte, el captiveri als seringals i la seva feina actual amb el vídeo.

Per què el recomanem

El dirigeix un cineasta huni kuin i explica l’Acre des de dins. Mostra com un poble fa servir la càmera per recuperar la seva memòria.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 12 anys. Subtítols en castellà. De pagament a Vimeo: es lloga o es compra per pocs euros.

On veure’l

Poble Asháninka

Povo Ashaninka e a produção florestal (El poble asháninka i la producció del bosc)

Canal Ashaninka Apiwtxa · Brasil · 2022 · 2 vídeos de 3 min · portuguès

Un asháninka de l’aldea Apiwtxa, al riu Amônia (Acre), explica que de petit havia de demanar fruita als patrons. Avui, a la terra que el seu poble va recuperar i reforestar sobre una antiga hisenda, els fruiters envolten les cases.

Al segon vídeo, els agents agroforestals de l’aldea expliquen els seus sistemes agroforestals i les seves rompudes: fruiters, unes 23 varietats de plàtan, mandioca, i la fruita com a seguretat quan falten la carn o el peix.

Per què el recomanem

És la veu indígena de l’Acre, sense intermediaris, a la mateixa vall del Juruá on treballa la Xarxa. I és la mateixa comunitat d’«A gente luta mas come fruta», setze anys després.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 8 anys, amb l’ajuda del professorat. Dos vídeos curts en portuguès, amb subtítols automàtics: amb el comentari, uns 20 minuts.

On veure’l

Pobles Yawanawá i Puyanawa

Projeto Reflorestar Yawanawá (Projecte Reforestar Yawanawá)

Aliança Reflorestar da Amazônia · Brasil · 2022 · 21 min · portuguès

A l’aldea Nova Esperança, del poble Yawanawá (riu Gregório, Acre), es van plantar 5.722 arbres fruiters, pioners i de fusta noble, i es van construir un viver i un banc de llavors. Els plançons els van aportar els Puyanawa, amb Puwê al capdavant.

El projecte va incloure una formació en agrofloresta i en la tècnica per recollir llavors dalt dels arbres. Puwê Puyanawa, agricultor agroforestal i professor, parla al vídeo.

Per què el recomanem

És un intercanvi entre pobles per reforestar, i hi participen els Puyanawa, el poble amb qui treballem des del 2016.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 12 anys. Vint-i-un minuts, en portuguès.

On veure’l

Pobles del riu Negre

Sistema Agrícola Tradicional do Rio Negro (El sistema agrícola tradicional del riu Negre)

National Geographic Brasil · 2022 · 3 capítols de 10 a 12 min · portuguès

Els pobles indígenes del riu Negre expliquen el seu sistema de rompudes, reconegut com a patrimoni cultural del Brasil el 2010: l’origen de la mandioca, les rompudes en diferents etapes i el paper de les dones com a «mares de la rompuda».

Són tres capítols: «Saberes da roça», «Produtos da floresta» i «Ciência indígena e crise climática». En l’últim, l’ancià tariana Clarindo Chagas explica que els senyals de la natura que anunciaven les estacions ja no encerten.

Per què el recomanem

Presenta l’agricultura indígena com un saber científic: un sistema que combina bosc i conreu, es transmet de generació en generació i avui pateix el canvi climàtic.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 12 anys. Cada capítol dura uns deu minuts, en portuguès amb subtítols automàtics. Convé explicar abans la diferència entre les petites rompudes dels pobles del bosc, que el bosc recupera, i la desforestació a gran escala.

On veure’l

Ernst Götsch

Life in Syntropy (Vida en sintropia)

Agenda Gotsch · Brasil · 2015 · 15 min · portuguès, amb subtítols en castellà

Tres experiències d’agricultura sintròpica: dos agricultors de Brasília, una gran finca de São Paulo i la finca d’Ernst Götsch a Bahia, on una terra esgotada va tornar a ser bosc.

Es va fer per a la cimera del clima de París del 2015 (COP21).

Per què el recomanem

És la millor introducció en vídeo al que explica Terra viva: plantar com creix el bosc, en capes i en el temps.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 13 anys. Subtítols en castellà. Algunes xifres les donen els protagonistes sense citar la font, i el tram de la gran finca empresarial convé veure’l amb esperit crític.

On veure’l

Ernst Götsch

Los agricultores que convirtieron un desierto en un bosque (Els agricultors que van convertir un desert en un bosc)

BBC News Mundo · 2021 · 6 min · castellà, amb les entrevistes subtitulades

Ernst Götsch i el seu alumne Nelson Araújo, que va recuperar gairebé dues hectàrees del semiàrid brasiler al límit de la desertificació: cacau a l’ombra, «plantar aigua» i el retorn dels rierols i dels animals.

Per què el recomanem

És curt, està en castellà i mostra amb imatges l’abans i el després d’una agrofloresta.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 10 anys. Sis minuts: serveix per obrir un debat a classe. Hi ha versions en portuguès i en anglès.

On veure’l

Agents agroforestals de l’Acre

Haskai Nukũ Yunu Bei Keyui Ikimekãi? (Per què estem perdent la rompuda?)

Comissão Pró-Indígenas do Acre · Brasil · 2021 · 4 min · animació en llengua indígena, amb subtítols en portuguès

Una dona huni kuin explica com l’escalfament global està fent perdre les rompudes de les aldees de l’Acre. La van fer els agents agroforestals indígenes (AMAAIAC) i els professors indígenes (OPIAC) amb la CPI-Acre.

Per què el recomanem

L’expliquen els mateixos agents agroforestals indígenes de l’Acre, la xarxa amb què l’associació va col·laborar el 2017 en el projecte Território Indígena.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 8 anys. Quatre minuts d’animació: serveix per començar a parlar del clima amb els més petits.

On veure’l

Pobles del Xingu

O que é a Rede de Sementes do Xingu? (Què és la Xarxa de Llavors del Xingu?)

Instituto Socioambiental (ISA) · Brasil · 2021 · 5 min · portuguès, amb subtítols en anglès

Dones indígenes, agricultors i veïns de les ciutats recullen llavors natives del bosc. Barrejades a la «muvuca», ja han fet créixer bosc en gairebé 7.000 hectàrees.

Per què el recomanem

Mostra una altra manera de tornar a fer bosc: sembrar-lo directament, amb llavors que recullen les mateixes comunitats.

Per a l’aula

Orientatiu: a partir de 10 anys. Cinc minuts.

On veure’l

Catalunya

Agricultura regenerativa a la finca Planeses

CREAF i Hope! · Girona · 2020 i 2022 · 17 i 6 min · castellà

A la finca Planeses, a Girona, el CREAF combina bosc, bestiar i conreus per regenerar el sòl: pasturatge que canvia de parcel·la cada dia, branques triturades del bosc i hort sense llaurar.

Són dos vídeos: la xerrada de Marc Gràcia, del CREAF, sobre les bases de l’agricultura regenerativa i el projecte Polyfarming, i el vídeo de Javier Peña (Hope!) gravat a la mateixa finca. Segons Gràcia, la matèria orgànica del sòl va passar de l’1,8 % a entre el 5 i el 6 %.

Per què el recomanem

És l’agricultura regenerativa aquí, a Catalunya: la mateixa feina que l’agrofloresta a l’Amazònia.

Per a l’aula

Orientatiu: el vídeo de Hope!, a partir de 12 anys (6 minuts); la xerrada del CREAF, a partir de 14 (17 minuts).

On veure’l

Poble Puyanawa

Identidade do Povo Puyanawa

Brasil · 2024 · 3 min · portuguès

«Com t’imagines que és un indígena?» Un vídeo curt del mateix poble Puyanawa que desmunta la idea que tots els pobles indígenes són iguals i que hi ha una sola manera de semblar-ho.

Per què el recomanem

És el poble amb qui treballem, parlant d’ell mateix. En tres minuts tomba l’estereotip que més ens trobem a les aules, i ho fa millor que qualsevol explicació nostra.

Per a l’aula

Des de 5è de primària. Tres minuts, perfecte per obrir una sessió del taller d’interculturalitat.

On veure’l

Txai Macedo

Les primeres reserves extractivistes del món es van crear a l’Amazònia

TEDxAmazônia · Brasil · 12 min · portuguès

Txai Macedo explica en dotze minuts com les lluites dels seringueiros de l’Acre van acabar creant les primeres reserves extractivistes del món.

Per què el recomanem

En Txai Macedo va ser soci honorífic de la nostra associació i amic i mentor de l’Adolf Sanz. És el vídeo més curt d’aquesta pàgina i el que millor resumeix d’on ve l’Acre on treballem.

Per a l’aula

A partir de 14 anys. Dotze minuts: cap en una sessió amb temps per comentar-lo.

On veure’l

Ailton Krenak

Presa de possessió a l’Academia Brasileira de Letras

Academia Brasileira de Letras · Brasil · 2024 · 2 h 02 · portuguès

El 5 d’abril del 2024, Ailton Krenak es va convertir en el primer indígena a entrar a l’Academia Brasileira de Letras, la institució més antiga de les lletres del país. La sessió solemne sencera, amb el seu discurs.

Per què el recomanem

És un moment històric i es veu sense intermediaris. Krenak no hi va a recollir un premi: hi va a dir, davant de l’elit literària brasilera, que el pensament del seu poble hi té lloc. El seu llibre Idees per ajornar la fi del món és una de les lectures que hi ha darrere de la nostra secció de Pobles.

Per a l’aula

Batxillerat i formació del professorat. Són dues hores: per a l’aula, millor triar el discurs de Krenak.

On veure’l

Ailton Krenak

«Do sonho e da terra»

Teatre Maria Matos (Lisboa) · 2017 · 2 h 08 · portuguès

Conferència dins del cicle Questões indígenas. Krenak parla del somni com a forma de coneixement, de la terra com a parenta i de què vol dir viure sense separar natura i cultura.

Per què el recomanem

És la xerrada que millor explica, amb les seves paraules, el que a la secció de Pobles expliquem amb vocabulari acadèmic. Si només se’n pot veure una cosa, de Krenak, que sigui aquesta.

Per a l’aula

Batxillerat i formació del professorat. Portuguès de Portugal, sense subtítols.

On veure’l

Ailton Krenak

Vozes do Rio Doce

Ipatinga (Minas Gerais) · 19 d’octubre del 2024 · 1 h 48 · portuguès

Trobada amb joves estudiants sobre el riu Doce, el riu del poble krenak, contaminat per la ruptura de la presa minera de Mariana el 2015.

Per què el recomanem

Krenak parlant amb nois i noies d’institut, no amb acadèmics. És el registre més proper al que passa en una aula, i el cas del riu Doce connecta amb el que expliquem sobre els drets de la natura.

Per a l’aula

ESO i batxillerat. El públic del vídeo té l’edat de l’alumnat.

On veure’l

Gersem Baniwa

Pobles indígenes i educació

Instituto Unibanco · Brasil · 2021 · 19 min · portuguès

Gersem Baniwa explica la seva pròpia trajectòria, els reptes de l’educació escolar indígena al Brasil i com s’educa al seu poble: amb la comunitat sencera coresponsable, no només l’escola.

Per què el recomanem

És el primer indígena doctor en antropologia del Brasil i la referència acadèmica de l’educació escolar indígena. Dinou minuts que expliquen per què una escola indígena no pot ser l’escola de sempre traduïda a una altra llengua. Del millor que hi ha per preparar un claustre.

Per a l’aula

Formació del professorat. També serveix a batxillerat. Portuguès sense subtítols, però parla a poc a poc i clar.

On veure’l

Daniel Munduruku

Olhar Indígena: sobre educació indígena

Canal de Daniel Munduruku · Brasil · 2018 · 12 min · portuguès

Conversa distesa amb l’escriptor i pedagog Daniel Munduruku sobre com s’aprèn als pobles indígenes: on comença l’educació, qui educa i per què cada poble necessita el seu propi material.

Per què el recomanem

Munduruku ha escrit més de cinquanta llibres infantils i juvenils i fa dècades que entra a escoles. Quan diu que l’educació comença a casa i que no val un material igual per a tots els pobles, parla exactament del que ens trobem a la Xarxa.

Per a l’aula

Formació del professorat i batxillerat. Dotze minuts, fàcil d’encaixar en una sessió.

On veure’l

Célia Xakriabá

Cultures indígenes

Itaú Cultural · Brasil · 2017 · 6 min · portuguès

La professora Célia Xakriabá explica, des de la seva experiència com a educadora, què caldria canviar perquè l’educació indígena sigui de debò autònoma i no una còpia de l’escola de fora.

Per què el recomanem

Sis minuts i va directa a l’os. És la veu més jove d’aquesta llista: mestra, després primera dona indígena a la gestió educativa de Minas Gerais i avui diputada. Parla de l’escola des de dins i des de baix.

Per a l’aula

Des de 4t d’ESO. Sis minuts: cap al principi de qualsevol sessió.

On veure’l

Xarxa d’Escoles Guardianes de l’Amazònia

Vols formar-ne part?

Digues-nos qui ets i t’expliquem com començar. Es pot provar amb una sola activitat.

O fes una aportació